Cada vegada més ciutats d’arreu aposten per la naturalització urbana com a resposta als reptes ambientals. L’objectiu és millorar la qualitat de vida dels veïns tot recuperant espais verds, plantant més arbres o eliminant paviment dur. En alguns casos, es busca mitigar l’anomenat efecte d’illa de calor, que fa augmentar la temperatura en entorns molt pavimentats, amb poca vegetació.
Girona s’ha sumat a aquest moviment amb voluntat declarada de transformar la ciutat en un entorn més verd, més amable i més connectat amb la natura. Però entre les bones intencions i la realitat que percebem als carrers, hi ha una distància que cal assenyalar. Perquè una ciutat naturalitzada no pot ser sinònim d’una ciutat desatesa. I és aquesta sensació la que molts veïns tenen: que sota el paraigua de la naturalització s’està produint, de fet, una deixadesa dels espais públics.
La jardineria urbana no desapareix quan es vol naturalitzar la ciutat. Al contrari: s’ha de transformar, actualitzar i cuidar amb més criteri que mai. Espais com escocells, talussos, petits parcs o racons verds necessiten una atenció constant. La natura dins la ciutat no funciona sola; cal una gestió professional, planificada i present.
Els efectes d’aquesta manca de seguiment són visibles. En alguns punts, els arbres han crescut descontroladament, aixecant voreres i dificultant el pas. Altres exemplars mostren signes de deteriorament que podrien convertir-se en un risc real. Però més enllà de casos concrets, hi ha un deteriorament subtil, sostingut, que afecta el conjunt de l’espai públic. I això acaba tenint conseqüències directes en la percepció que tenim de la ciutat, i en com hi convivim.
Aquest contrast entre el discurs oficial i l’experiència quotidiana genera, inevitablement, una certa desconnexió. És fàcil parlar de ciutat verda en una roda de premsa. Però el que realment compta és el que trobem quan sortim de casa: si els espais són cuidats, agradables i vius. Girona no necessita més titulars; necessita manteniment, seguiment i compromís.
Apostar per la naturalització és una bona decisió. Però perquè funcioni, cal que vingui acompanyada de recursos, coneixement i voluntat de fer bé les coses. No es tracta de deixar fer a la natura, sinó d’acompanyar-la amb equilibri. No es tracta de renunciar a la jardineria, sinó de posar-la al dia.
Girona mereix una transformació verda feta amb criteri, i no pas una versió improvisada d’un relat atractiu. Una ciutat viva és una ciutat que es cuida. I és per això que cal dir-ho clar: una ciutat deixada no és una ciutat més natural, sinó una ciutat més bruta.
Marc Puigtió Rebollo