Girona es prepara per implementar la seva Zona de Baixes Emissions (ZBE), una mesura que s’ha estès arreu del país amb l’objectiu de reduir la contaminació i fer les ciutats més saludables. El propòsit és inqüestionable. El problema és l’ordre de les prioritats: sovint es comença per desplegar càmeres i sancions abans d’haver posat en marxa els serveis que haurien de fer possible el canvi real d’hàbits. Girona no n’és una excepció. Com es pot demanar a la ciutadania que modifiqui la seva mobilitat si abans no se li han donat opcions viables?
Si volem que la gent deixi el cotxe, cal oferir alternatives fiables: transport públic eficient, carrils bici segurs, bones connexions entre barris i informació clara. Però la realitat és una altra: el servei de transport continua sent insuficient, amb horaris irregulars i cobertura limitada. La infraestructura no acompanya, i la sensació és que s’ha prioritzat la recaptació abans que la transformació. Quan el transport públic és realment una opció, la gent hi respon.
Hi ha ciutats que han apostat per un camí diferent: primer milloren el servei, el fan atractiu, i després introdueixen restriccions. Quan el transport públic funciona, el canvi arriba sol. A Vigo, per exemple, la implantació de la ZBE no preveu sancions immediates; i a Toledo s’ha optat per un enfocament més pedagògic, amb excepcions específiques, participació ciutadana i mesures d’educació ambiental. Aquesta és la diferència entre liderar un canvi de model o imposar-lo per defecte.
És evident que cal actuar davant l’emergència climàtica i que les ciutats han de canviar. Però també és evident que l’administració ha de fer els deures abans d’exigir esforços a la ciutadania. I això passa per invertir, planificar i fer les coses amb sentit comú i respecte pels ritmes reals de la vida quotidiana.
La pregunta no és si cal una Zona de Baixes Emissions, sinó com la fem perquè sigui útil, justa i acceptada. I la resposta comença amb una idea senzilla: si volem transformar els hàbits, primer cal oferir alternatives que realment funcionin.
Marc Puigtió Rebollo